martedì 3 aprile 2012

el tre d'april ( dialetto rivano)


 el tre d´april




Lé n´di d´april,
le´n´di de primavera,
le´ l´ di´che me papa´
sul cor de so mama
tut nof el se strucheva.


Anca se ades 
le´mort da tanti ani
ghe l´ho si tant en ment
che el me par chi arent.


Provo en poc a imazinar
sel fos chi daver, come l´saria,
provo a vederlo veciot
ma no ven la fantasia.


El penser el vola via
de quand era putelota
che vardando el me papa´
me pareva na magia.


Pu de tut no me da paze,
quei so oci iluminai
che i sluseva not e di´
e i pareva do fanai.


Quanc che l´me vardeva dritt
 me sentiva ntimorida,
me basteva meza ociada
per saver che ora léra.


Lu l´vedeva tut e tuti,
ma anca lu no l´se scondeva,
se te ghe vardeve i oci
te capive i so segreti.


Zerte volte i so penseri
ghe sbiadiva quel slusor,
el vardeva con tristeza
che te feva mal el cor.


Se lu el ne gaveva n´torno
fioi e mama en compagnia,
 da la tanta contenteza
el te feva tenereza.


El conteva dele storie
tute de so fantasia,
ogni tant el frotoleva
ma a noialtri ne piaseva.


Se un de noi el ghe credeva
e l´voleva saver de pu´, 
lu l´rideva soto i bafi
e nol se fermeva pu´.


Quanc che l´se meteva ngringola
el pareva el re dei re
l´era tuta n´avventura
l´era nom de gran bravura.


El so cor che tut sentiva
l´ha dovu laorar de brut,
fin che ndi el se´ stufa´
e l´ha dit - no bato pu´-!


Se mi sero i oci l´vedo,
e me vei da lagrimar,
po´me digo - ma perche,´
con quel ben che l´ta´volu´?

-


Graziella Torboli         3.4.2000

2 commenti: