Quanc’ che l’anima lé trista
Quanc’ che se ga´
L’anima trista,
lé come vardar la vita
E no vederla.
Quanc’ che l’anima lé
trista,
e noi fem finta de gnent,
la se vendica de brut,
la scombusola su tut.
La te fa serar i oci,
la te fa stupar le rece,
no te basta pu`ascoltar,
per sentir i osei cantar,
Quanc che l’anima lé trista
No te vede gnanca el sol,
e se ghé na nuvuleta
la te par en gran nebiom.
Bisoin darghe semper reta
Quanc che l’anima lé trista,
la vol tante tenereze,
la vol cocole e careze,
Mi so sol,
che la gran gioia
la ven semper dal dedenter,
la me fa veder de fora
la me fa sentir na siora.
°°°°°
Graziella Torboli
Marzo 2020